Toponímia de Xert



Durant les vacances de Nadal, assistim
a la presentació del llibre La toponímia urbana de
Xert. El poble vell (segles XIX-XX)
,
del professor Josep Meseguer-Carbó, fill del mateix poble. El
llibre ha estat editat per la Cooperativa Agrícola Sant Marc
de Xert, cosa que no deixa de ser curiosa atès que que es
tracta d’una entitat de caràcter netament econòmic que
no té entre els seus objectius prioritaris l’estudi de la
cultura immaterial. El llibre ha estat distribuït entre els
associats com a obsequi nadalenc. L’àmbit de difusió
és, doncs, estrictament local. Així és que no
n’ha parlat cap mitjà de comunicació de la Ilercavònia,
que jo sàpiga. [@more@]En aquestes coses, sol passar que la mateixa
publicació del llibre ja suposa un esforç i un
assoliment tals que es dóna per bo un objectiu que no és
més que el començament de la seua possible projecció.
I penso que el contingut del llibre val la pena de ser no tan sols
difós sinó pres en consideració com a model de
gestió del patrimoni cultural i identitari. En qualsevol cas,
seria una pena que passés del tot desapercebut més
enllà dels estrictes límits del terme municipal. Una
altra cosa són els àmbits acadèmics o tècnics
que es dediquen a aquestes coses de manera especialitzada, on de ben
segur l’autor ja deu haver-lo fet córrer.

Al
saló multiusos de Xert, on es fa la presentació, de la
mà de l’associació cultural Font de l’Albi, en aquestes
dates de l’any hi fa una gelor de no traure’s l’abric. Malgrat la
demografia, l’acte registra una entrada prou nodrida i els parlaments
responen a les expectatives.
La toponímia urbana de
Xert
és el resultat d’un
encàrrec de l’Ajuntament a l’associació cultural per a
la retolació dels carrers del poble vell en valencià,
en atenció a la tradició del nomenclàtor i les
denominacions populars. Josep Meseguer és la persona que
assumeix l’estudi previ i la redacció de la proposta. Cal
entendre que aquest estudi parteix de fonts primàries: els
llibres de partides de naixements des de 1876, conservats a l’arxiu
municipal, i les plaques de noms de carrers vigents, penjades a la
via pública, així com altres de conservades als
magatzems municipals, corresponents majoritàriament a les
èpoques de la II República i la dictadura franquista.
L’àmbit d’estudi se situa clarament en el terreny de la
filologia catalana.

D’aquesta
manera, el llibre ressegueix tots i cada un dels carrers del poble
vell, en fa la descripció geogràfica, en comenta la
documentació relacionada i formula una proposta de denominació
del topònim menor. L’estudi es completa amb el comentari de
les possibles solucions i dels criteris adoptats per a la resolució
de cada cas. En definitiva, es tracta d’un sòlid estudi
argumentat que rehabilita amb una cura exquisida les denominacions
tradicionals i populars dels carrers d’aquesta part del poble. Potser
hi haja qui pense que, al capdavall, es tracta d’un exercici més
o menys prescindible. La denominació de les vies públiques,
com a element simbòlic de caràcter eminentment polític,
ha estat subjecta en la nostra història moderna a les
giragonses polítiques que en determinen l’oficialitat. El que
el llibre mostra són quatre estadis: el precedent a la II
República, el del règim republicà, el del
franquisme i l’existent entre 1987 i 2008. Atenció: parant
esment de quan es produeix el canvi de denominació de carrers
es pot tindre idea de quan es produeixen canvis polítics
substancials a nivell municipal. Això de banda, l’estudi i
l’assumpció oficial de la denominació única
valenciana que proposa suposa també una fita en aquest sentit.
I si s’ha de descriure quins són els valors polítics
que romanen darrere aquesta oficialització cal dir que la
recuperació dels noms tradicionals i populars és una
mostra d’autocentrament cultural i cívic sense precedents i un
model per ordenar el nomenclàtor en atenció a criteris
de racionalització, autenticitat i respecte per la
personalitat històrica del poble.

L’Ajuntament
de Xert va adoptar la proposta formulada per Josep Meseguer-Carbó
per unanimitat. Això i el fet que l’oficialització de
la proposta desembocarà en canvis efectius, com ara els noms
que apareixen en els aparells de navegació i guiatge dels
automòbils, són una mostra de normalització
lingüística i cultural molt important.

Ara,
els responsables municipals podrien plantejar-se si la banda sonora
que s’empra en el sistema de megafonia del poble no seria susceptible
de seguir les passes de la retolació dels carrers. El gènere
de la ranxera mexicana, sent del tot respectable com a gènere
musical, no respon gens ni mica als criteris de tradició i
autenticitat adoptats en el cas de la retolació dels carrers.
Al poble mateix hi ha agrupacions musicals i de cant que podrien fer
una contribució en aquest sentit. Al capdavall, la ranxera
mexicana no deixa de ser una mostra d’acceptació del
colonialisme. I de despersonalització.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Toponímia de Xert

  1. Hola Vicent, ha estat un plaer trobar-te. Em va agradar molt l’article d’Ilercavònia a Vinaròs News i he afegit un comentari que no sé si es publicarà. Jo he encentat un blog des de fa molt poc però l’he emprès amb molta il.lusió i he escrit alguna cosa respecte el teu article (www.perxertpassadespert.com), una abrçada i “recadets”.

    Xavier

Els comentaris estan tancats.