Rey Jaime I (sic)




I dic jo: la Mancomunitat de la Taula
del Sénia
, així com té l’objectiu principal de
la captació d’inversions d’altres administracions,
principalment de la que resulta del caràcter interterritorial
dels pobles que s’hi apleguen, és a dir, de l’Estat, amb la
finalitat de millorar les infraestructures, que bona falta fan, també
podria dedicar atenció a un altre tipus d’inversions.

La reflexió ve sobretot a tomb
perquè, segons una altra de les màximes de funcionament
de la institució, no es remenen aquelles qüestions en què
se sap d’entrada que no hi ha acord. No sé si és per
això que pràcticament la Taula no té un projecte
cultural clar. Vista la llista dels objectius de la recentment creada
Fundació Rey Jaime I el més calent és a
l’aigüera. [@more@]Hi ha patronat, pressupost i propostes per
desenvolupar, però seria de desitjar més coherència
amb l’objectiu de “facilitar les relacions culturals i socials
entre els territoris de les comunitats que abasta la Taula del Sénia
sense renunciar a promoure el desenvolupament sostenible per a
impulsar el creixement econòmic d’aquestes zones”. Si
l’objectiu és dinamitzar les relacions socioculturals dels
pobles i les comarques que abasta la mancomunitat, potser no s’hauria
de pensar tant en projectes aïllats i d’aparador, i més a
treballar el coneixement mutu de la realitat cultural i social del
territori.

En aquest sentit, en els plantejaments
inicials de la fundació s’hi troben a faltar els continguts
educatius. No hi ha cap intenció de dedicar atenció als
escolars per tal de proporcionar-los el coneixement d’aquestes
relacions culturals i socials que formen part de la història
comuna dels pobles de la mancomunitat i encara més del futur
que hauran de viure? No hi entrarà la fundació a
treballar per contrarestar la percepció fragmentada que
difonen totes les altres administracions, del territori en què
té el seu àmbit d’actuació? Seria profitós
dedicar-hi atenció si més no per pensar què s’hi
podria fer. Per exemple, ampliar el concurs literari i fotogràfic
a categories expressament adreçades a aquest col·lectiu.
Seria una manera de difondre la realitat social i cultural, i el
coneixement de la mancomunitat, i del que significa, entre la futura
ciutadania. Per exemple, crear i promoure un circuit
d’infraestructures culturals i mediambientals orientat als centres
educatius del territori i de fora, a fi de posar en valor el
patrimoni i donar-lo a conèixer d’una manera educativa. Per
exemple, promoure l’intercanvi entre els escolars de les diverses
demarcacions autonòmiques, que està subvencionat a
nivell estatal.

D’altra banda, convindria fer notar que
una cosa és la promoció de la cultura popular i l’altra
la reducció a la folklorització. Si l’objectiu és
reproduir les trobades de “coros y danzas”, diria que no s’està
inventant res de nou sinó tot el contrari. Si la cosa
consisteix a dinamitzar la cultura d’arrel tradicional, cal fer-ho
amb uns mínims de rigor.

Llegint el darrer manifest de la festa
al tossal del Rei
, hom pot pensar que, més que res, això
de la Taula del Sénia és una ceba identitària
molt ben definida. En canvi, veient les idees inicials de la fundació
Rey Jaime I la sensació és una altra. Seguint la màxima
indicada abans, es passa de puntetes sobre el tema de la llengua.
Pareix del tot evident que si hi ha una continuïtat cultural i
social entre els diferents pobles de la mancomunitat, tal com molt bé
s’expressa en el manifest esmentat, aquesta és la comunitat, i
la identitat, de la manera de parlar. En canvi, no hi ha cap
iniciativa al respecte. El que sí que hi ha és que el
nom de la fundació, segons l’ordre d’inscripció al registre corresponent, és en castellà: Rey Jaime I.
Una petita incoherència o una gran contradicció: com es
vulga veure segons si es pensa que és millor no remenar-ho o
bé es té la seguretat que és inevitable fer-ho,
com es pot veure en aquest mateix detall, no gens negligible.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.