Infraestructures culturals



El passat dissabte 21 de març
vaig a Traiguera convocat pel grup de dones l’Atzavara a pronunciar
una conferència sobre Mercè Rodoreda. Es tracta d’un
acte que serveix a l’associació per celebrar el dia de la
dona, que encara que s’escau el dia 8 solen portar a terme durant el
mes de març. La meua participació es deu a la bona
sintonia establida a partir de la presentació a Traiguera de
la novel·la Partida,
de la qual sóc autor i que l’associació va organitzar
l’agost de 2008. Un acte que va ser un èxit en uns quants
sentits: de públic i com a acte cultural sense precedents,
sobretot. Així doncs, en aquella ocasió havíem
quedat de realitzar una xerrada que ara ha trobat concreció.[@more@]

El tema de la
conferència ve donat per la meua dedicació professional
a la didàctica literària. L’orientació de la conferència, per tant, va
centrar-se en el paper de l’autora en el context de l’anomenada
literatura de dones durant el segle XX. D’entrada, es tracta d’una
temàtica que pot parèixer allunyada del que és
la vida quotidiana de les dones en un poble com Traiguera,
aparentment tan diferent de la trajectòria vital de Rodoreda.
Cal tindre en compte, això no obstant, el caràcter
universal de la seua obra i l’adscripció lingüística
i cultural de l’autora. Es tracta d’una dona que, pel seu caràcter
d’escriptora, constitueix una referència que connecta
directament amb la sensibilitat de dona. A més, parlar de
Rodoreda, del seu univers literari, és parlar de Barcelona, és
a dir, de la capital cultural de la societat catalanoparlant i això,
malgrat totes les tergiversacions intencionades que s’hi vulguen
posar entre peus, resulta proper al públic de Traiguera.

Així, doncs,
la conferència assoleix els seus objectius d’oferir una
temàtica apropiada a les finalitats de l’Atzavara en un acte
d’aquest tipus i de satisfer les expectatives del públic
assistent. De tota manera, la infraestructura que permet combinar
l’exposició oral amb una presentació digital que
estructura el discurs i el reforça amb elements visuals, que
amb anterioritat a la conferència ja ha fet possible la
visualització d’un document audiovisual relacionat amb la
mateixa temàtica, posa en evidència la freqüència
en què tenen lloc actes d’aquestes característiques. És al saló del centre cultural Pere
Labèrnia, el mateix on l’agost passat va fer-se la presentació
de Partida. Al meu entendre, una infraestructura cultural
d’aquestes característiques hauria d’estar dotada dels
elements tecnològics indispensables perquè els
organitzadors d’actes no hagen d’estar fins al darrer moment patint
per fer funcionar uns aparells que han hagut de demanar i que, una
vegada acabada la conferència, se’n van segurament amb més
rapidesa que no han vingut. Això fa pensar. Fa tan sols dos
mesos, a la presentació del llibre La toponímia
urbana de Xert
, la infraestructura era exactament la mateixa.

Més enllà
de les pràctiques institucionals dels representants municipals
en aquest tipus d’actes, sobre les quals no tinc res a dir a banda
que sempre és d’agrair la deferència de la seua
assistència, hi hauria d’haver un punt d’interès en la
millora de les dotacions culturals i en la dinamització que se
n’espera en pro de l’enriquiment cultural. No veig que tractant-se de
pobles xicotets, amb evidents limitacions pressupostàries,
s’haja de renunciar a l’actualització dels mitjans propis de
les infraestructures culturals modernes. És més, hi
hauria d’haver un esforç en aquest sentit a fi d’evitar una
fractura tecnològica entre allò que passa a nivell de
la societat xarxa, és qüestió de veure què hi ha al respecte al Facebook, i els paràmetres en què es mou la
cosa pública, per exemple a Traiguera.

I en aquest sentit,
ja seria hora de tindre present que les inversions que s’han de fer
en matèria cultural amb la finalitat de no perdre el tren, si
no hi ha més recursos, han de sortir de retallar el pressupost
de festes. Conec a la perfecció l’altíssim valor
cultural que els nostres pobles atorguen a les seues festes. Això
no trau la responsabilitat que les institucions tenen de promoure la
modernització de l’espai sociocultural del seu àmbit de
competència. Prou de pa i circ, i una mica més de visió
de futur. O millor: de present.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.