Gallinassa



La Generalitat Valenciana ha
desbloquejat
el projecte de planta de valorització de
residus avícoles de Sant Rafel del Riu, que va aparèixer
per primera vegada a finals de 2005 i que, després de diverses
al·legacions
presentades, ha tornat als mitjans de comunicació quatre anys
més tard. La implementació inicial d’aquest projecte de
l’empresa tortosina Biomassa Agrícola SL requeria la
requalificació dels terrenys on era previst d’ubicar-hi la
planta
incineradora
.
[@more@]

La ubicació d’aquest tipus
d’instal·lacions segueix unes pautes una mica especials. Els
responsables del projecte busquen una ubicació que no haja de
ser problemàtica, de manera que tenen tendència a
buscar un lloc que no implique una oposició social que genere
complicacions insalvables al desenvolupament del que porten entre
mans; els responsables territorials de la ubicació, és
a dir, sobretot, els responsables del municipi on va a parar la cosa,
intenten rendibilitzar tant com poden la ubicació dins el
municipi d’aquest tipus d’instal·lacions i intenten
minimitzar-ne al màxim l’impacte, sobretot paisatgístic,
que és el sol generar oposició social. Se’n podrien
posar exemples recents, sobretot d’abocadors i similars. És
així que la ubicació d’una infraestructura d’aquest
tipus va a parar al racó, a la punta del terme municipal en
qüestió, com més lluny millor del nucli urbà
municipal. Si pot ser, es tracta de col·locar la instal·lació
a la ratlla mateix del terme o altra demarcació
administrativa. Intencionadament o no, aquesta manera de fer genera
el rebuig dels veïns, que han de compartir l’impacte ambiental
de la instal·lació sense que el seu municipi en perceba
cap benefici fiscal.

Tan solidària
és aquesta
política ambiental
com la de desplaçar instal·lacions perilloses que
generen rebuig social lluny de la localització de l’empresa
que té la iniciativa, a poder ser a zones on siga el sòl
siga barat i fàcil de requalificar. Desconec quines
motivacions han portat l’empresa Biomassa Agrícola a pensar
d’ubicar una incineradora de de gallinassa més enllà
del Sénia, si bé no gaire més enllà: just
al primer municipi, a la ratlla amb el següent. Sí que he
llegit que la intenció de l’empresa en qüestió,
xifrable en la combustió diària de 25 camions de
matèria primera, és fer desaparèixer el fem que
la producció intensiva de paons genera en les seues granges o
en les que hi estan vinculades, a canvi de produir electricitat. En
aquest sentit, ja es pot entendre que potser troba dificultats a
ubicar una incineradora en el seu entorn immediat i troba més
facilitats administratives a la banda del Maestrat.

El cas
és que, llegint bé la informació publicada per
la Generalitat, s’observa un canvi d’ubicació del projecte. Si
al 2005 es proposava les parcel·les 99 i 100 del camí
de la Figuereta, ara va a parar a la parcel·la 87 del camí
del Mas de l’Estudiant. Lògic, si es té en compte que
la parcel·la 100 és d’especial protecció i
comprèn el barranc de la Citrona. En qualsevol cas, els
impulsors del projecte eludeixen aquest entrebanc ambiental
desplaçant mínimament la ubicació.

Ara
s’obri un nou termini d’al·legacions previ a l’atorgament dels
permisos corresponents. Si no ho tinc mal entès, la iniciativa
d’aquesta plata incineradora compta amb el suport de l’ajuntament de
Sant Rafel del Riu. És a dir que el municipi també
posarà les facilitats que facen al cas perquè s’hi
ubique. Fins ara, ha actuat en atenció a les pautes descrites
abans i en coherència sembla interessat que el projecte vaja
endavant. Deu ser per això que s’han iniciat els tràmits
per al desviament de la carretera CV-11 per fora del casc urbà.
Si no, el transport de gallinassa, que es preveu majoritàriament
procedent de l’àrea del Baix Ebre, hauria de passar
pràcticament per dins del casc urbà. En qualsevol cas,
la qüestió del transport sembla bastant confusa, ja que
si s’han d’emprar les infraestructures viàries actuals que
connecten la CV-11 amb l’àrea del Baix Ebre, la cosa pot ser
bastant penosa.

Com
penós serà, si s’arriba a executar el projecte
corresponent, el transport de la planta d’envasat de gas que hi ha
projectada a Traiguera, a no més de quatre quilòmetres
de la de Sant Rafel i amb les comunicacions passant arran del nucli
urbà. Ara i quan estiga construïda la A-7, si és
que es manté el projecte actual d’aquesta infraestructura.

No hi
ha dubte que aquesta és una zona abellidora per a empreses de
l’energia que necessiten eludir el rebuig social i la pressió
administrativa.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.