Terrissa a la Galera



El cap de setmana passat acudim a la
fira
de la terrissa
de la Galera, que arriba a la setzena edició. Els
carrers més cèntrics del poble acullen les paradetes i la gent a la
tarda del divendres festiu convertits en un veritable formiguer.

La Galera és un poble discret, sense
atractius monumentals significatius tret de la imponent torre
medieval que guardava el pas del barranc i el canvi de jurisdicció
entre el senyor feudal d’Ulldecona i la Tortosa reial. Es tracta d’un
poble caracteritzat per aquesta condició de lloc de pas. De fet, el
mateix camí ral de Tortosa, en altres èpoques eix de comunicació
central de la Corona d’Aragó i encara Via Augusta dels romans,
defineix l’estructura urbana de la població, que d’altra banda
pareix bastant moderna.

Fent el recorregut de la fira entre
l’allau de gent que s’aboca a la contemplació de les peces, es
percep la puixança que la convocatòria ha experimentat en els
darrers anys. [@more@]Llegeixo que l’organització de la fira, compartida
entre l’associació cultural Lo Cadub i l’ajuntament del poble, s’ha
associat a la d’altres fires equivalents, entre les quals hi ha la
fira de ceràmica d’Argentona, que intento visitar cada any a
començaments d’agost. La fira de ceràmica d’Argentona, juntament
amb l’anomenada festa del càntir, és un exemple de com pot crear-se
una tradició cultural sense precedents històrics fins a
convertir-la en un tret distintiu i enriquidor de la localitat que
l’acull. El magnífic Museu
del Càntir
, motor organitzatiu del gust per la conservació i
valoració d’aquesta forma de cultura popular, és avui un referent
internacional de la vigència d ela terrissa i els valors
antropològics que suposa.

M’adono que molts artesans vénen de
lluny: castellans, andalusos i extremenys. Són els mateixos que no
falten mai a la cita de la fira de ceràmica de la ciutat del
Maresme. També hi reconec alguns altres expositors de terrissa
moderna. L’estructura de la fira també s’aproxima a la d’Argentona,
amb espais específics per a països convidats, Galícia i Alemanya
en la present edició; un seguit d’actes paral·lels i un espai
museístic dedicat a la terrissa local.

A la Galera hi ha el el Centre
d’Interpretació de la Terrissa Terracota
, que acull una mostra
documentada de la terrissa practicada històricament en aquest poble
del Montsià. D’aquesta manera, a més de les peces que s’hi exposen,
el visitant pot informar-se del procés artesà de producció i de
les formes de vida que hi estaven relacionades quan l’obra de
canterer formava part dels objectes de la vida quotidiana i donava
per viure’n a qui s’hi dedicava professionalment. Així s’assegura el
coneixement d’unes formes culturals i també econòmiques
periclitades a partir dels anys 60 del segle passat, a partir dels
canvis econòmics i l’arribada del plàstic.

La presència de la terrissa a la
Galera és relativament molt moderna, ja que els primers terrissaires
hi són documentats a començaments del segle XIX. Aleshores, quan el
camí ral de Tortosa encara tenia el seu paper d’eix comunicatiu, hi
van arribar els primers canterers procedents de Traiguera, on malgrat
els canvis brutals de la segona meitat del segle XX i també del
nostre temps més recent, la presència dels canterers s’ha mantingut
des del segle XV. Només cal fer un tomb pel centre d’interpretació
de la Galera per comprovar que les formes més modernes i les
característiques estètiques de les peces d’ambdós pobles són les
mateixes.

A diferència de la recuperació recent
que s’ha portat a terme a la Galera en relació al patrimoni
terrisser, el potencial de la tradició i el patrimoni terrisser de
Traiguera, que són riquíssims, no s’ha explotat gens. Més prompte
pot parlar-se d’una decadència prolongada que, fruit d’una falta
d’iniciativa i visió cultural persistents, aboquen a la inòpia.

A Traiguera hi ha una col·lecció de
ceràmica dels segles XVI i XVII que ni tan sols està catalogada.
Ans ocupa racons diversos de dependències municipals on entoma la
pols del temps que hi diposita l’oblit. Sense cap estratègia al
respecte, els intents de crear un museu de ceràmica han resultat
infructuosos per una raó simple: la iniciativa personal és inútil
sense una estratègia institucional definida i articulada en una
política cultural moderna.

Avui, al meu entendre, la fira de la
terrissa de la terrissa de la Galera supera per volum d’expositors i
per entorn organitzatiu la clàssica fira de ceràmica d’Argentona,
del model de la qual s’ha nodrit. De manera qua ja pot considerar-se
un referent de primer ordre en la matèria. Convindria no perdre de
vista que aquesta dimensió, adquirida a partir d’un projecte
cultural més o menys definit, es fonamenta en la projecció i
interacció del que és local amb el seu entorn, en les connexions
amb projectes semblants. Hi ha una cultura terrissera que, com es pot
veure, no pot explicar-se només localment, ja que és un fenomen amb
fondes raïls històriques. Es tracta d’un actiu que la Galera ha
sabut articular. Enhorabona.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.