Cursos d’estiu



Arriba l’estiu i m’arriba la informació
de l’oferta de cursos d’extensió universitària que es faran d’aquí
a poc. En els temps que vivim, una cosa que va quedant en evidència
és que la maca de formació és un inconvenient en què més d’una
persona acaba entropessant quan la cosa laboral va a pitjor. Això a
primera vista. La realitat de fons és que venim d’una època en què
la formació estava desprestigiada enfront de les oportunitats de
trobar faena poc qualificada i ben pagada. Avui això darrer s’ha
exhaurit i l’atur és ja un fenomen que afecta els sectors socials
més vulnerables. [@more@]D’acord que un curset d’estiu més o menys no ha de
ser necessàriament el desllorigador de les dificultats laborals de
la gent. També és evident que, en tot cas, el que molt sovint el
que es necessita és una formació professional que servisca per
reciclar les habilitats laborals a fi de trobar una ocupació nova.
Aquí no estem parlant d’això, sinó de la formació com a valor
social a llarg termini i específicamet de la formació continuada
com a recurs per adaptar-se a les circumstàncies del present, des de
la mateixa activitat professional actual. En aquest sentit, tot
esforç per promoure la formació resulta imprescindible. Les
notícies que de manera continuada arriben del món de l’educació
presenten significatives zones d’ombra. Servisquen com a exemple els
resultats de les proves de 6è de primària que la Generalitat de
Catalunya ha donat a conèixer recentment: el 25% dels xiquets
examinats no està en condicions de seguir els estudis obligatoris de
secundària. Així doncs, tota activitat formativa és una
oportunitat d’enriquiment personal que convé aprofitar, sobretot en
unes comarques com les nostres, perifèriques educativament parlant.
Els centres educatius de rellevància són lluny i justament els
cursos d’estiu són una oportunitat per apropar-se a la formació.

Personalment, vaig participar durant
uns quants anys en l’edició dels cursos que la Universitat Jame I de
Castelló organitza a Morella, aleshores de la mà del professor
Lluís Messeguer, que hi va fer una tasca continuada d’estudi de la
trajectòria de la nostres literatura i cultura al llarg del segle
XX. L’ambient especial de Morella i el ritme que Lluís Messeguer
imprimia als actes que organitzava donaven a aquells cursos un
caràcter únic, difícil de descriure.

Afortunadament, avui, l’oferta de
cursos ha crescut al llarg del territori. Tortosa i Morella són les
seus que en concentren major nombre. Epígrafs com “L’Emprenedor
i el projecte de crear una nova empresa
” o “La
decisió d’emprendre: oportunitats des del desenvolupament local

són bastant il·lustratius de l’èmfasi en l’interès per la
reactivació econòmica que que es dedica en els cursos d’aquestes
seus. Però n’hi ha més. Jesús és la seu del curs “Literatura
ebrenca actual
”, que ha de donar compte de l’embranzida de la
nova
literatura
que s’està desenvolupant en l’àmbit de la
Ilercavònia; a Benicàssim tindrà lloc “Els
arxius de la memòria… perduda?
” i a Horta de Sant Joan
Picasso:
amics i paisatges
” Dos cursos que coincideixen en objectius i
tracten el patrimoni de l’arquitectura tradicional són “El
paisatge de la pedra seca. Significació i inventari
”, que té
lloc a la Fatarella, i “Arquitectura
rural, tradició i modernitat
” repartit entre Benicàssim i
Vilafranca.

Només
es tracta d’un tast de les possibilitats que ofereix el catàleg
d’activitats d’estiu de la Xarxa
Vives d’Universitats
,
dins d’una oferta adreçada sobretot als estudiants universitaris i
també oberta al món professional. Personalment hi trobo a faltar la
presència de les ciutats del Baix Maestrat, que haurien de tindre la
capacitat per atraure activitats d’aquest tipus. La qual cosa és, al
meu entendre, senyal inequívoc, entre altres possibles factors
determinants d’aquesta absència, de falta de trajectòria en
l’aposta pel coneixement com a valor de desenvolupament social i
econòmic.I no deu ser precisament per manca d’elements
socioeconòmics sobre els quals projectar activitat academica:
turisme, agricultura, moble… pareixen assumptes d’interès que
haurien de generar aquesta dinàmica positiva. No és el cas i, si no pot qualificar-se de sorpenent, sí que crida l’atenció. Tan escasses són les relacions amb la universitat de referència?



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Cursos d’estiu



Arriba l’estiu i m’arriba la informació
de l’oferta de cursos d’extensió universitària que es faran d’aquí
a poc. En els temps que vivim, una cosa que va quedant en evidència
és que la maca de formació és un inconvenient en què més d’una
persona acaba entropessant quan la cosa laboral va a pitjor. Això a
primera vista. La realitat de fons és que venim d’una època en què
la formació estava desprestigiada enfront de les oportunitats de
trobar faena poc qualificada i ben pagada. Avui això darrer s’ha
exhaurit i l’atur és ja un fenomen que afecta els sectors socials
més vulnerables. [@more@]D’acord que un curset d’estiu més o menys no ha de
ser necessàriament el desllorigador de les dificultats laborals de
la gent. També és evident que, en tot cas, el que molt sovint el
que es necessita és una formació professional que servisca per
reciclar les habilitats laborals a fi de trobar una ocupació nova.
Aquí no estem parlant d’això, sinó de la formació com a valor
social a llarg termini i específicamet de la formació continuada
com a recurs per adaptar-se a les circumstàncies del present, des de
la mateixa activitat professional actual. En aquest sentit, tot
esforç per promoure la formació resulta imprescindible. Les
notícies que de manera continuada arriben del món de l’educació
presenten significatives zones d’ombra. Servisquen com a exemple els
resultats de les proves de 6è de primària que la Generalitat de
Catalunya ha donat a conèixer recentment: el 25% dels xiquets
examinats no està en condicions de seguir els estudis obligatoris de
secundària. Així doncs, tota activitat formativa és una
oportunitat d’enriquiment personal que convé aprofitar, sobretot en
unes comarques com les nostres, perifèriques educativament parlant.
Els centres educatius de rellevància són lluny i justament els
cursos d’estiu són una oportunitat per apropar-se a la formació.

Personalment, vaig participar durant
uns quants anys en l’edició dels cursos que la Universitat Jame I de
Castelló organitza a Morella, aleshores de la mà del professor
Lluís Messeguer, que hi va fer una tasca continuada d’estudi de la
trajectòria de la nostres literatura i cultura al llarg del segle
XX. L’ambient especial de Morella i el ritme que Lluís Messeguer
imprimia als actes que organitzava donaven a aquells cursos un
caràcter únic, difícil de descriure.

Afortunadament, avui, l’oferta de
cursos ha crescut al llarg del territori. Tortosa i Morella són les
seus que en concentren major nombre. Epígrafs com “L’Emprenedor
i el projecte de crear una nova empresa
” o “La
decisió d’emprendre: oportunitats des del desenvolupament local

són bastant il·lustratius de l’èmfasi en l’interès per la
reactivació econòmica que que es dedica en els cursos d’aquestes
seus. Però n’hi ha més. Jesús és la seu del curs “Literatura
ebrenca actual
”, que ha de donar compte de l’embranzida de la
nova
literatura
que s’està desenvolupant en l’àmbit de la
Ilercavònia; a Benicàssim tindrà lloc “Els
arxius de la memòria… perduda?
” i a Horta de Sant Joan
Picasso:
amics i paisatges
” Dos cursos que coincideixen en objectius i
tracten el patrimoni de l’arquitectura tradicional són “El
paisatge de la pedra seca. Significació i inventari
”, que té
lloc a la Fatarella, i “Arquitectura
rural, tradició i modernitat
” repartit entre Benicàssim i
Vilafranca.

Només
es tracta d’un tast de les possibilitats que ofereix el catàleg
d’activitats d’estiu de la Xarxa
Vives d’Universitats
,
dins d’una oferta adreçada sobretot als estudiants universitaris i
també oberta al món professional. Personalment hi trobo a faltar la
presència de les ciutats del Baix Maestrat, que haurien de tindre la
capacitat per atraure activitats d’aquest tipus. La qual cosa és, al
meu entendre, senyal inequívoc, entre altres possibles factors
determinants d’aquesta absència, de falta de trajectòria en
l’aposta pel coneixement com a valor de desenvolupament social i
econòmic.I no deu ser precisament per manca d’elements
socioeconòmics sobre els quals projectar activitat academica:
turisme, agricultura, moble… pareixen assumptes d’interès que
haurien de generar aquesta dinàmica positiva. No és el cas i, si no pot qualificar-se de sorpenent, sí que crida l’atenció. Tan escasses són les relacions amb la universitat de referència?



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.